Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/181

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
167
lo Blanch.


CAPITOL LVII.
Com lo ſenyor de les Viles ermes deuiſa les armes.


Y

O deuiſe que la batalla ſe faça a peu, ab camiſat de tela de França, ab ſengles targes de paper, e al cap un chapellet de flors, ſens altra veſtidura neguna: les armes offenſiues ſengles coltellines genoueſques, tallant caſcuna a dues parts ab puntes ben agudes, de larguaria .ij. palms e mig, cana de Montpeller: en eſta maner lo combatre a tot ultrança. E ſtich admirat de vos, rey darmes, com feu de la concordia diſcordia: noſaltres ſom concorts de noſtra batailla, e parlau me de pau. Lo que yo he dit, dix lo rey darmes, hi fo tengut per mon offici, no voler la mort del caualler qui donor ſia: puix ſom concordes, e yo accepte la batailla per Tirant, par me que ſiau concordes, e no diſcordes: e yo ſo molt content, dix lo rey darmes, que ſiau concordes. Anem per hauer les armes, e tot ço que meſter haueu, ans que vingua la nit. De continent los dos anaren a comprar les coltellines, e feren les molt be ſmolar, e feren fer les puntes molt ben agudes: e molt preſt feren tallar e cuſir les camiſes: e feren les fer un poch largues, e les manegues curtes fins al colze perque nols torbaſſen en lo combatre. Apres hagueren un full de paper, e parti-