ren lo per mig, e de caſcun mig feren una tarja a manera de adargua: mirau quanta defenſio podia fer mig full de paper. Com de tot hagueren compliment, dix lo caualler al rey darmes: Vos qui haueu concordat la batailla e ſou per la part de Tirant, yo no deſige hauer negu per la mia ſino ſol Deu e les mies propies mans, les quals ſon acoſtumades de lauar ſe en la noble ſanch militar: preneu la una part de les armes, e la que vos dexareu yo pendre. Senyor de les Viles ermes, yo no ſo açi perque haja a fer part entre cauallers dignes donor: yo ſo obligat per mon offici conſellar e concordar a cauallers e gentils homens, e no fer part neguna, car ſi vos me daueu quant teniu, yo no difraudaria ma honor ne mon offici: e façam lo que deuem fer, ſino dau me licencia e cercau altri qui no us ſia ſoſpitos. Per mon Deu e mon creador, rey darmes, yo no he parlat a la intencio que vos ho preneu, ſino que volria que foſſem a la batailla, per ço com veig que la nit nos es vehina: puix ſou noſtre jutge, feu que la fi preſtament ſe vega. Senyor, yo us dire com ſera, dix lo rey darmes: yo no puch eſſer jutge entre voſaltres, per quant yo he aconſellat a vos e a Tirant, e poria eſſer reptat ſi tal coſa feya com injuſt jutge: empero yo haure un altre jutge competent, en res no ſoſpitos a vos ni a ell, lo qual ſe nomena Claros de Clarença, rey darmes, e home molt ſabent en la guerra y en armes molt deſtre, que es vengut ara nouament ab lo duch de
