Clarença: e es perſona que per ſon offici ans ſe dexaria morir, que venir en res contra la honor ſua. De tot ſere content, dix lo caualler, puix la coſa vingua en egualtat, e ſia ſecreta. E yo us do la fe, dix lo rey darmes, de no manifeſtar aqueſt fet a perſona del mon, ſino a Claros de Clarença. Ara, dix lo caualler, preneu les armes e portau les a Tirant, e prengua les que millor li parran: e yo ſperar vos he en aquella hermita de ſanƈta Maria Magdalena, per ço que ſim vehia algu de ma companyia, pogues moſtrar que ſtich açi per fer oracio. Partis Hieruſalem, e ana a cercar Claros de Clarença, rey darmes, per tots los ſtats: com lo hague trobat, dix li tot lo eſſer, e laltre dix queu faria de bona voluntat: pero la hora era ja tarda, quel ſol hauia complit ſon viatge, e per la ſcura nit no volia poſar en perill dos cauallers: mas lo ſeguent dia de mati quant lo Rey ſeria en miſſa e la gent ſeria aſſoſſeguada, que en aquella hora era content de eſſer jutge. Hieruſalem torna a Tirant, e dix li tot lo que era meſter dir ab honeſtat de ſon offici, e recita li la forma de la batalla com ſe hauia de fer, e les armes que hauia deuiſades, e que trias de aquelles dues la que millor li paregues: e que al mati com lo Rey ſeria en miſſa, ſe faria la batalla. Puix la batalla no ha eſſer eſta nit, dix Tirant, no vull tenir les armes en mon poder: car ſi yol vencia ol mataua, no volria digues la gent quey hagues feta alguna art en les armes tenint les la nit, e per aço lo ha-
