gua la part que li plaura: e poſa les en la bella erba del prat. Ara, dix Claros de Clarença, ſenyors de gran nobleſa e caualleria, voſaltres ſou en aqueſt lloch apartat que no ſperau adjutori negu de parents ne de amichs: e ſtau en lo darrer pas de la mort, que no confiau ſino de ſols Deu e de la voſtra virtut: e vull ſaber de voſaltres a qui voleu per jutge en aqueſta batalla? Com, dix lo ſenyor de les Viles ermes: ja no ſom concordes que vos ſereu? E vos, Tirant, a qui voleu per jutge? Yo vull aquell que lo ſenyor de les Viles ermes vol. Puix a voſaltres plau que yo ſia voſtre jutge, haueu a jurar per lorde de caualleria que haueu rebut, de eſtar a tota ordinacio mia: e axi loy prometeren e juraren. Apres del jurament dix lo caualler a Tirant: Preneu les armes que volreu, e aquelles que vos lexareu, ab aquelles entrare yo en lo camp. No, dix Tirant, vos les haueu hagudes, y en nom voſtre ſon vengudes, preneu vos primer qui ſou requeridor, e apres yo pendre. E ſtigueren los cauallers altercant per punt de honor, e lo jutge per ceſſar porfidia pres les armes, les unes poſa a la part dreta e les altres a la ſinesſtra: e pres dues palles, una largua e laltra curta, e dix lo jutge: Qui pendra la mes largua prengua les armes de man dreta, e qui pendra la curta, les armes de ma ſineſtra. Com caſcu hague preſes ſes armes, en un punt ſe foren deſpullats tots nuus, e veſtiren ſe les camiſes doloroſes, qui pogueren eſſer dits celicis de amar-
