portar alli Tirant, e dites les veſpres lo Rey feu pronunciar la ſentencia del tenor ſeguent.
COm per la mageſtat del ſereniſſim ſenyor Rey ſia ſtada dada licencia e facultat a noſaltres jutges del camp, de jutgar e dar ſentencia en totes les batalles quis faran dins lo temps per la mageſtat ſua conſignat, axi en liça com dins palech, en pla o en montanya, a peu o a cauall, ab tela o ſens tela, armats o deſarmats, en loch publich o apartat, per lo dit poder noſaltres ſentenciam e declaram: Que lo ſenyor de les Viles ermes es mort com a bon caualler, e martir darmes: e per quant no pot ni deu eſſer admes a ecleſiaſtica ſepultura ſens ſpreſſa licencia de noſaltres, perque declaram, puix nes merexedor, que ſia ſoterrat e admes als ſufragis de ſanƈta mare Sgleſia: e ſia dada la gloria a Tirant lo Blanch de la dita batalla: e apres quels reſponſos ſeran dits, que ſia poſat en aquella ſepultura de aquells cauallers qui en les armes moren ſens eſſer deſdits: aqueſta es noſtra ſentencia ſagellada ab ſagell de noſtres armes. Com la ſentencia fon publicada, tot lo Clero cantaren una molt bella letania ſobre la ſepultura de caualler, e dura que era prop de
