mija nit la honor que li feren, perque no ſera deſdit y era mort fent armes. Apres tornaren a Tirant al ſeu aleujament, ab grandiſſima honor que lo Rey e la Reyna li feren, e tots los ſtats, e ſemblant honor de aqueſta fehien a tots los altres vencedors caualler. Axi hajau goig e conſolacio del que amau, dix lo hermita, com he plaer de quem digau que de tantes nobles feſtes que ſon ſtades fetes es ſtat Tirant vencedor del camp: yon prench molta conſolacio, per la primera noticia que dell hagui, com es ſtat lo millor dels vencedors, mas eſtich molt admirat que per tres camps, per tres cauallers que ha vençuts li hajen dada la honor: lo defalt eſta en los altres cauallers, e no en ell. No ſenyor, dix Diafebus, que encara ha fets de mes ſingulars aƈtes que no he recitats a la ſenyoria voſtra. De axo haure yo molta conſolacio, dix lo hermita, ſi plaſent vos ſera en dir los me, com hi prench molt gran delit. Senyor, la ſanƈtedat voſtra deu ſaber, que dos meſos apres que Tirant ſe fon leuat del lit, e podia be portar armes, li ſegui un cars que recitare a la ſenyoria voſtra: empero, ſenyor, yo lexe de recitar les armes que han fetes molts altres bons cauallers qui han vençuts camps e morts cauallers, per no eſſer prolix, ſino ſcaſſament los aƈtes de Tirant, perque la ſenyoria voſtra conegua ſi ab raho e ab juſticia es ſtada dada la honor a Tirant, e jutgat per lo millor caualler de tots. E en aqueſtes feſtes era vengut lo princep de Gales, ab
