molt gran ſtat de cauallers e gentils homens, e per quant es gran caçador, portaua de molts grans alans molt braus de preſa, e ſtaua apoſentat prop la muralla de la ciutat: e fon fort que un dia lo Rey ſol ab tres o .iv. cauallers era vengut al ſeu aleujament per feſtejarlo, per cauſa com en puericia hauien tenguda gran amiſtat, e parents que eren molt acosſtats: e per quant lo Princep volia fer armes, e veu lo Rey en ſa poſada, ſupplical que fes venir los jutges del camp per dar li conſell. Lo Rey preſtament los feu venir, e tenint ſon conſell ſecret era quaſi mig jorn paſſat, que en aquella hora les gents repoſen. Tirant venia de la ciutat perques fehia brodar una roba de orfebreria, e com fon dauant lo aleujament del Princep, un ala hauia rompuda la cadena e era exit de la poſada, e hauiay molta gent quil volien pendre per liguar lo, e ell era tant brau que negu tenia goſar de acoſtarſi. Com Tirant fon en mig de la plaça que paſſaua, ell veu venir lo ala corrent deuers ell per damnificar lo, e deſcaualca preſtament e tira la ſpaſa, e com lo ala veu la ſpaſa torna atras, e Tirant dix: Per un animal no vull perdre la vida, ni la honor de la vida temporal: e torna a cauall. Lo Rey e los jutges ſtauen en loch queu podien be veure, e dix lo princep de Gales: Per ma fe, ſenyor, yo conech aquell ala de tan mala condicio, que puix ell es ſolt, que lo caualler que paſſa, ſi es gens valent, entre ells veureu una gentil batailla. Par me, dix lo Rey, que
