aquell es Tirant lo Blanch, e ja lo ha fet fugir una veguada, no pens hi goſe tornar mes a ell. Com Tirant hague paſſat vint paſſes mes auant, lo ala fon tornat ab gran furia deuers ell, que Tirant hague a tornar a deſcaualcar altra volta, e dix: Yo no ſe ſi eſt diable o coſa encantada: e torna a tirar la ſpaſa altra volta, e cuyta deuers ell, e lo ala li anaua entorn, mas per temor de la ſpaſa no tenia atreuiment de acoſtarſi. Ara, dix Tirant, puix conech tu has temor de les mies armes, no vull que diguen de mi que ab armes ſobergues me ſo combatut ab tu: e lança la ſpaſa detras. Lo ala dona .ij. o .iij. ſalts e cuyta tant com pogue, e ab les dents pres la ſpaſa e aparta la un tros luny, e torna corrent enuerç Tirant. Ara ſom a la cominal, dix Tirant, ab aquelles armes quem vols damnificar, ab aquelles te damnificare. Abraçaren ſe ab gran furor lo hu al altre, e morſos mortals ſe dauen: mas lo ala era molt gran e ſoberch e feu caure tres voltes a Tirant en terra, e tres voltes lo ſotſobra: entre ells dura aqueſt combat mija hora, e lo princep de Gales mana a tots los ſeus no ſi acoſstas negu per departir los fins a tant que lo hu fos vençut. Lo pobre Tirant tenia moltes nafres en les cames y en lo braços. A la fi Tirant ab les mans lo pres per lo coll, e ſtrenguel tan fort com pogue, e ab les dents mordel en la galta tan ferament, que mort lo feu caure en terra. Lo Rey ixque preſtament ab los jutges, e prengueren a Tirant e portaren lo en la caſa
