del Princep, e alli feren venir los metges, e curaren a Tirant. Per la mia fe, dix lo princep de Gales, yo no volguera, caualler, per la millor vila de Anglaterra vos hagueſſeu mort lo meu ala. Senyor, dix Tirant, axi Deu me dexe guarir de aqueſtes nafres que tinch, per la mitat del voſtre heretatge no volria ſtar en lo punt que ſtich. Com la Reyna e les donzelles ſaberen lo cars de Tirant, preſtament lo vengueren a veure, e com la Reyna lo veu tan mal aparellat, dix li: Tirant, ab mal e ab treball ſe guanya honor: exiu dun mal e donau en altre. Sereniſſima ſenyora, complida de totes les humanes e angeliques perfeƈtions, la mageſtat voſtra ſia jutge de mon peccat, dix Tirant, yo no anaua per mal a fer, e es me aparegut un diable en forma de goç, ab conſentiment de ſon ſenyor, e deſigi mon deſig complir. No us deueu de res entreſtir, dix la Reyna, per molts mals que ſeguir vos puguen, car aqui moſtrareu mes la virtut. James fon nengu, ſereniſſima Senyora, quem ves triſt, dix Tirant, per gran perdua que fes, ni menys alegrar mes per molt de be que aconſeguis: ſi be es veritat que la penſa del home ſta vacillant, e lo cors algunes veguades ſe moſtra alegre, altres fa demoſtracio de triſtor, mas qui ha acoſtumat de ſoſtenir treballs, e congoxes, e nafres, e forts deſauentures, nos pot eſmayar de res que li pugua eſdeuenir: mes nou a la mia perſona una ſinraho que veja fer que tots los perills en que yom pogues veure. En aço ixque lo
