Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/201

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
187
lo Blanch.

Rey ab los jutges e digueren a Tirant, per ço com ells hauien viſt lo combat dell e del ala, e per quant hauia lançada la ſpaſa, e los dos eren eguals darmes, los jutges li dauen honor e premi de la batalla com ſi hagues vençut un caualler en camp: e manaren als reys darmes, herauts e porſauants, fos publicat per tots los ſtats e per la ciutat de la honor que a Tirant fon donada en aquell dia: e com lo portaren al ſeu aleujament, li feren aquella honor que en les altres batalles li hauien acoſtumades de fer. Apres, ſenyor, de tot aço, ſegons ſabeu per relacio de molts cauallers e gentils homens, com lo rey de Friſa e lo rey de Apollonia, germans de pare e de mare, ſe amauen de amor ſtrema e deſijauen ſe molt veure, deliberaren de anar en Roma lany paſſat, perque era la ſanƈta perdonança del jubileu, e trameteren ſe a dir lo hu al altre ques trobeſſen en certa jornada en la ciutat de Auinyo, e de alli enſemps partiren per anar en Roma: e per ſemblant hi anaren molts altres grans ſenyors per guanyar la ſanƈta perdonança. E trobant ſe los dos Reys germans en Roma, dins la ſgleſia del glorios ſenyor ſanƈt Pere, lo dia que moſtrauen la ſagrada Veronica e les altres ſanƈtes reliquies: e aqueſts dos germans eren venguts deſfreçats e ab molt poca gent perque no foſſen coneguts: acabades de moſtrar les reliquies, un vaylet del duch de Burgunya conegue lo rey de Pollonia, acoſtas a ell e feu li gran reuerencia ſegons a Rey ſe pertany. E lo Rey li