demana ſon ſenyor lo Duch ſi era alli. Si ſenyor, dix lo vaylet, en aquella capella ſta fent oracio. Dix lo Rey: gran plaer tinch que ſia açi, e major lo haure com lo veja. Los dos Reys anaren a la capella hon era lo Duch: e lo vaylet cuyta a dir a ſon ſenyor com los dos germans Reys eren alli quel venien a veure. Lo Duch ne hague gran plaer, ixque preſtament de la capella, e com ſe veren fon molt gran la conſolacio entre ells, per ço com Burgunya confronta quaſi ab Apollonia, e molt ſouint ſe veyen e tenien molt gran amiſtat: entre ells paſſaren moltes rahons de llur venguda. Ara, dix lo Rey, puix la ſort es ſtada tan bona que axins ſiam viſt, yo us prech que us dineu huy ab mi, e tant com en aqueſta terra aturarem. Lo Duch li regracia molt la ſua bona voluntat, e dix li: Senyor, per huy la ſenyoria voſtra me haura ſcuſat, car açi es Phelip duch de Bauera. Dix lo Rey, es aqueſt lo qui feu teſtimoni contra ſa mare, e la feu morir en preſo? Si ſenyor, hi es fill del emperador de Alamanya: car no pot eſſer Emperador ſino es de aqueſts dos linatges de Bauera o de Eſtalrich, e la eleƈtio del Imperi es venguda al pare de aqueſt: yo tinch los huy conuidats a ell e al duch de Eſtalrich. Nos pot fer, dix lo Rey, o voſaltres haueu tots a menjar ab mi, o mon germa e yo nos hirem a dinar ab vos. Gran ſera la gracia que la ſenyoria de voſaltres me fara ſi venir hi volreu. Tots caualcaren e anant per la ciutat, encontraren ſe ab lo
