duch de Bauera e ab lo duch de Eſtalrich, e aqui lo duch de Burgunya poſals en conexença dels Reys, de quen foren molt contents de hauer llur amiſtat. Dinaren ſe tots ab molta conſolacio, e foren ſeruits abundantment de totes le coſes pertanyents a tals ſenyors: e tant com en Roma aturaren menjaren enſemps, e apres fins quels poſaren en la foſſa. Eſtant un dia ſobre taula, vengueren a parlar del rey de Anglaterra, e de la Reyna, dient que era de les belliſſimes dones del mon: e parlaren de les grans feſtes, e de les honors que feyen als ſtrangers, e a tots aquells quey anauen: e per ſemblant de les armes que caſcu fehia, qui fer les volia a ultrança, o retretes: mes parlaren entre ells de la molta gent quey anaua, uns per fer armes, altres per veure lo triumfo gran de les feſtes que dins la Roca ſe feyen. Parla lo rey de Friſa, e dix: Yo ſeria molt content de anar hi, puix ſo ſtat en aqueſta ſanƈta perdonança. Aqueſt rey de Friſa era de edat de .xxvij. anys, e lo rey de Pollonia ne hauia .xxxj. Dix lo duch de Eſtalrich: Per ma conſciencia ſino foſſen los grans bandos e guerres que ſon dins la mia terra, yo de bon grat vos hi faria companyia, e volria ſperimentar la perſona ab aquells virtuoſos cauallers, los quals dien que ſon .xxvj., e volguera fer armes retretes e apres fer les a tota ultrança. Parla lo duch de Burgunya: Senyors, vullen fer be d' aqueſtes feſtes e honors, que non pot hom hauer caſcun dia: ſi a la ſenyoria de voſaltres ſera
