plaſent de anar en Anglaterra, yo lexare tots los affers que tinch aqui ab lo Pare Sanƈt, e de bon grat vos fare companyia: e promet en poder de voſaltres, com a caualler que ſo, de james tornar en la mia terra fins a tant yo haja combatut un caualler a tota ultrança. Senyor Duch, dix lo rey de Apollonia: puix lo meu germa rey de Friſa, te voluntat de anar hi de bon grat vos ofir de anar ab voſaltres, e fer ames axi perilloſes com negu quey ſia. Lo fill del Emperador, duch de Bauera, dix: Senyors, no reſtara certament per mi la empreſa, que de bon grat yo noy vaja. Puix ſom concordes, dix lo rey de Friſa, ſiam tots quatre juramentats de ſeruar amor e lealtat los uns als altres en aqueſt viatge, e noy haja entre noſaltres majoritat ni ſenyoria, ſino que tots ſiam eguals, germans, e frares darmes. Tots loaren e aprouaren lo dit del rey de Friſa, e tots enſemps anaren a la ſgleſia de ſanƈt Johan de Lletra, e damunt laltar feren ſon jurament ſolemne. Apres meteren ſe en orde de tot lo quels era neceſſari, axi de armes com de caualls, e moltes altres coſes que apres ſe anomenaran, e per ſes jornades per terra e per mar, arribaren a la delitoſa illa de Anglaterra, que james ſe donaren a conexer a negu. E ells ben informats de la praƈtica e manera del Rey, una nit arribaren prop la Roca hon lo Rey ſtaua, quaſi a .ij. tirs de balleſta poch mes o menys. En aquella nit feren parar .iv. grans tendes, e per lo mati al ſol exit los poms alt
