combatre. Açi ni hauia de França, de Italia, de Arago, de Caſtella, de Portogal e de Nauarra, en los quals hi hauia de molt bons cauallers ſperimentats en armes quels volien deliurar, e molts ho poſauen per obra. E lo duch de Clarença, e lo princep de Gales, e lo duch Datçetera, e lo duch de Betafort, aqueſts quatre hauien feta concordia de voler los combatre. E de la noſtra companyia que nom vull oblidar, preguam a Tirant, puix ell hauia fetes armes hi era deſliurat dels perills de la mort, trias a quatre de noſaltres dels mes diſpoſts de tota la compania, per ço com tots erem en deute de parenteſch e major en amiſtat: y ell reſpos que era molt content, e feu lo contrari. Com los ſcuts foren acabats de pintar, Tirant ajuſta totes les donzelles e les mes galanes e de major dignitat, e dona a caſcuna un ſcut: e ajuſta leſtat dels cauallers, e ab moltes trompetes e minſtres paſſam dauant lo ſtat del Rey. Com lo Rey veu los quatre ſcuts demana de qui eren, e dix un heraut: Senyor, de Tirant lo Blanch e de ſa companyia. Com Tirant veu lo Rey deſcaualca e puja hon lo Rey e la Reyna eren, e ſuplical fos plaſent a la mageſtat ſua dar li licencia que ab tot aquel ſtat pogues anar a tocar los ſcuts, per deliurar aquells cauallers de la fort empreſa que portauen. Lo Rey fon molt content per dues coſes, la primera perque Tirant e los de ſa companyia eren valents homens, la ſegona perque tan preſtament hauien en la cort trobat cauallers
