quils hauien deliurats. E Tirant fon tan cuytat, per dupte que altres no ſi cuytaſſen, a tocar los ſcuts, que ſcaſſament hague temps de fer pintar quatre banderes grans que portaua, e quatre cotes darmes per a dos reys darmes, un heraut e un porſauant: e ab tot aquell triumfo anam fins a les tendes dels cauallers. Com ells ſentiren les trompetes e venir tanta gent ſtigueren molt admirats com tant preſt hauien trobat lo que cercauen, car no era paſſat ſino un dia natural del dia que eren arribats. Los quatre cauallers ixqueren de la tenda molt ben abillats, empero tots temps portauen los papafigos per no eſſer coneguts, e feren abaxar un poch la gabia, perque les donzelles pogueſſen tocar. La primera de totes que toca fon la bella Agnes, e toca en lo ſcut de Amor, ſi be li eren mes prop los altres ſcuts: empero ella ana legint les letres e no volgue tocar ſino Amor. Dona Guiumar, filla del comte de Flandes, no volgue tocar ſino lo ſcut de Valor. Caſſandra, filla del duch de Prohença, no volgue tocar ſino lo ſcut de Menys valer. La Bella ſens par, filla del duch Danjou, fon contenta de tocar en lo ſcut de Honor. Com totes hagueren tocat, penja caſcuna lo ſcut que portaua al coſtat de aquell ſcut que hauia tocat, e axi ſtauen tots per orde, que lo caualler qui vences ſen hauia aportar lo ſeu e lo del altre, car axi era ordenat. Com tots los quatre ſcuts foren penjats, los quatre cauallers deſcaualcaren les quatre galants dames
