Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/231

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
217
lo Blanch.

mes defenſiues, lo de cauall portaua ſpaſa ſola ſens altres armes offenſiues, e lo de peu portaua lança ab un punyal: e qual de aqueſtes eligirieu ſi requeſts ne foſſeu? Mas ara dexem aço, dix lo hermita a Diafebus, e digau me ſi Tirant ha fet altres caualleries en aqueſt honoros pas de armes a tota ultrança. Senyor, yo us ho dire, dix Diafebus: apres que aqueſts .iiij. cauallers foren morts, vengue un caualler ques nomenaua Vilafermoſa, molt valentiſſim caualler, natural de Scocia, e un dia ſtant en la cort, en preſencia del Rey e de la Reyna, dix a Tirant les ſeguents paraules:


CAPITOL LXVI.
Com un caualler nomenat Vilafermoſa requeri de batailla a Tirant.


C

Aualler virtuos, la voſtra inclita fama reſplandeix per tot lo mon de molta bondat e gentileſa: e yo hoint aquella, ſo vengut de la mia terra dexant lo ſeruir de mon Rey e ſenyor, aquell qui ſenyoreja la Scocia, e la cauſa de la mia venguda es per quant yo departint un dia, per mos peccats, ab una ſenyora que te la mia anima catiua, nom volgue admetre ma demanda, ni pendrem a merce, ſino que ab crueltat me dix que james me parlaria, fins a tant yo hagues combatut e vençut en camp clos a tota ultrança aquell caualler qui tanta gloria en aqueſt mon