hauia ſabuda guanyar. E per ço com vos, Tirant, ſou aquell a qui ma Senyora me remet, vos requir, per lorde que haueu rebut de caualleria, quem vullau admetre la mia demanda a tota ultrança, a cauall e ab bacinet ſens careta: les altres armes vos diuiſau en la manera que ben viſt vos ſia, que puys yo he deuiſat la una part que vos deuiſeu laltra, e ço us haureu a molta gracia. No tarda reſpondre Tirant en manera de ſemblants paraules: Caualler, a mi par que voſtra demanda es mes voluntaria que de neceſſitat, e conſell vos que la lexeu per a temps de neceſſitat, car batalla a tota ultrança es fort e de mala digeſtio, e per quant yo no ſo ſa de ma perſona, que les nafres que tinch no ſon be guarides, que per voſtra bondat e gentileſa cerqueu altre caualler dels quals trobareu en aqueſta proſpera cort tants e de tanta virtut queus contentaran a tot lo voſtre deſig. Be poria eſſer lo que vos dieu, dix lo caualler, mas que puch fer que ma Senyora nos contenta ſi nom combat ab vos, e altri no vull ſino a vos? e ſi per temor de mort ſtau de no combatreus ab mi, açi dauant la mageſtat del ſenyor Rey vos offir dar vos una peça de arnes de auantatge, puix no ſia la eſpaſa. Yo per ſalut de la voſtra perſona me volia ſcuſar de no venir a batalla ab vos, dix Tirant, pero puix tant men forçau e men requeriu, no volria penſaſſen los bons cauallers que per couardia ho lexe de fer: yo ſo content ab la ajuda de la diuina Bondat de liu-
