Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/233

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
219
lo Blanch.

rarvos, e accepte voſtra batailla e requeſta: e puix haueu començat de deuiſar la una part de les armes yous done libertat, jatſia a mi pertangua, que vos les deuiſeu totes a tot util voſtre. De la peça darnes quem offerieu donar, yo no la acceptaria: e par me que en lo voſtre parlar que trementina bullenta no us ha tocat. Ara puix ſom concordes de noſtra batalla, dix lo caualler, vos Tirant me haueu a jurar e fer ſagrament açi en preſencia de la mageſtat del ſenyor Rey e de la ſenyora Reyna, e dels bons cauallers que açi ſon, de no acceptar requeſta de negun altre caualler, ne fer armes negunes, per ço que laugerament ſe poria ſeguir eſſer nafrat o aleſiat de algu de voſtres membres e la batalla per vos acceptada no pogues venir en aqueſta fi per mi tant deſijada. E Tirant en presencia de tots feu lo jurament: e dat compliment a tot, lo caualler pres comiat del Rey e de la Reyna, e de tots los de la cort, e tornaſſen en Scocia: e ſupplica a la reyna de Scocia fos de ſa merce que li volgues aſſegurar lo camp e dexar venir la batalla a fi, ſegons era concordada entre ells. E la Reyna gracioſament loy atorgua de tenirli lo camp ſegur dins quatre meſes, apres que la citacio fos preſentada, perque Tirant hagues prou temps de eſſer guarit. Senyor, Tirant trames aquell ſeruidor ſeu qui tant de temps lo hauia ſeruit, e ſabia en ſos ſecrets mes que tot altre, e trames lo a caſa de ſon pare e mare, perque li fallien los diners