per poſar ſe en orde de les coſes neceſſaries per anar en Scocia per fer la batalla: e com fon al port de Dobla per paſſar la mar, troba alli tots los seruidors dels .iiij. cauallers que Tirant hauia mort, qui ſtauen eſperant una nau, que preſtament deuia partir, per paſſar en la terra ferma. Com ſe foren tots recullits en la nau, lo ſeruidor de Tirant pres amiſtat ab los altres, e parlant dels .iiij. cauallers morts, ſabe com lo hu era lo rey de Friſa e laltre ſon germa lo rey de Apollonia, e ſtigue molt admirat, e pres molt gran alteracio per la mort del rey de Friſa, qui era ſon ſenyor natural, e comença a fer gran dol, lamentant ſe de la ſua deſauentura, e ab lagremes que dels ſeus ulls abundants corrien, ab veu piadoſa plorant dehia: O triſt e deſauenturat de mi, e quina mala ſort ma portat que ab ajuda mia ſe ſia armat caualler qui haja mort a mon ſenyor natural: be es ſtada mala ſort mia, que a tal caualler yo hagues a ſeruir. O fortuna, e perque has permes que un tan excellent ſenyor com era lo rey de Friſa, mon ſenyor, que vaſſall ſeu ignocent de tal culpa ſia ſtat participitant en la ſua mort doloroſa? Aqueſtes e altres ſemblants paraules adolorides, e de molta compaſſio dehia lo seruidor de Tirant, quis nomenaua Maldonat, que tots los qui eren en la nau ſtauen admirats de les grans lamentacions que aqueſt pobre de gentilom fehia: e dura tant que peruengue a noticia de aquell caualler ancia qui era majordom dels .iiij. cauallers morts,
