qui ſtaua dins la nau tancat en una cambra plorant ſa deſauentura. E ixque de la cambra ab tot ſon dol, e aparta lo ſeruidor de Tirant a una part, e pregual molt que li digues de que fehia tan ſtrem dol. Senyor, dix lo gentilom: yo ſo vaſſall del rey de Friſa, e tinch pare e mare en la ſua terra, e de molt poca edat ixqui del ſeu regne e paſſi per ma ſort e per ma deſauentura en Bretanya, e trobim en ſeruitut de aqueſt caualler, que nunca james yo lagues conegut per cauſa de yo ajudar lo a armar, e fer les banderes, les ſobre veſtes, e fer pintar los ſcuts e totes les coſes neceſſaries per a la batalla deſegual: que un caualler ſol hagues a fer morir dos Reys e dos duchs, en ſpecial a mon ſenyor natural, aqueſta es la dolor que mes me atribula, com pens que ab engan ho ha fet. Lo caualler ancia com veu axi parlar lo gentilom poſal dins la ſua cambra, e volgue ſaber tot lo fet com era paſſat, e en hauer hoit tot lo que aquell dehia, dix li: Amich, prech vos que ſi amau a voſtre ſenyor natural, queus ne aneu ab mi e lexeu lo ſeruey de Tirant. E lo gentilom per la feeltat, amor, e voluntat que tenia a la patria don era natural, dexa de anar en Bretanya: e com foren en la terra ferma ana ſen ab lo caualler, empero hague un home, e pagal be, que porta les letres de Tirant en Bretanya. Com lo caualler ab lo criat de Tirant foren arribats en la major ciutat de Friſa, trobaren tots los de la ciutat e del regne molt adolo-
