portaua, e Tirant pres una cadena dor, e poſaren ho en poder dels jutges del camp: e com aço fon fet, los dos cauallers ſe abraçaren es beſaren a manera de perdo ques fehia lo hu al altre ſis matauen. Lo dia aſignat de la batalla Tirant, per guanyar a noſtre Senyor de ſa part, dix al caualler, preſent lo Rey, al entrar de la ſgleſia: Yo ſeria ben content, ſi a vos plahia, entre noſaltres hagues pau, amor e bona amiſtat, e vos que perdonaſſeu a mi, e yo perdonare a vos de les injuries que voſtre germa e vos me haueu dites: e aço no penſeu queu digua per couardia, ans ſo preſt per entrar en la batalla, ara o tota hora quels jutges mo manaran, e prometreus de anar a peu deſcalç a la caſa ſanƈta de Hieruſalem e ſtarhi un any e un dia, e fer dir caſcun dia .xxx. miſſes per les animes dels Reys e dels Duchs que yo de mes mans he morts, e per la mort de voſtre germa que noy he res ſabut. Aqueſt caualler era nomenat Thomas de Muntalba, home de ſtrema força e molt ben proporcionat, e tan alt de cors que Tirant ſcaſſament li pleguaua la cinta, e era molt mes valentiſſim caualler que Kirielayſon ſon germa. Com lo caualler veu parlar axi a Tirant, penſa en ſi que per temor ho deia que hauia dell, e molts altres cauallers lon volgueren jutgar per lo que hauia dit, e era tot lo contrari, car nou fehia ſino per fer alguna ſatiſfaccio de la mort dels .iiij. cauallers. Moltes dones e donzelles digueren a Tirant ques concordas ab Tho-
