Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/254

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
240
Tirant

mas de Muntalba, e que no entras en lo camp ab ell, per quant era home lo mes fort e mes gran que en tota la creſtiandat ſe trobas en aquell temps. E Tirant los reſpos: Senyors, no dupteu en res, que ſi dues voltes era major que no es, e fos tan fort com Samſo, puix ferro haja en mig dell e de mi, nom fa dupte me faça ſobres. Mirau Tirant, digueren los ſenyors, no deueu deſeſtimar les coſes que de ſi ſe fan ſtimar, car no volriem perdeſſeu lo merit de la fe, e les caualleries e honors que per voſtra virtut haueu ſabudes atenyer ſe perdeſſen totes en un punt, car lo caualler a parer de noſaltres te molta valentia, e per ço vos volriem conſellar e preguar, ſi bonament ſe podia retraƈtar, que nos fes aqueſta batalla, molt ne ſeriem aconſolades. Senyores, yo he feta la offerta un poch carregoſa per a mi, de açi auant ell ſab que ſa de fer, ſia noſtre Senyor de ma part, e la reſta vingua com venir pugua: yo ſe be que lo caualler es valentiſſim, e tal fama li fan per lo mon, empero a valentia de negu noy fretura dar teſtimonis, e moltes voltes ſe ſegueix que tal es loat de virtut quen poſſeheix molt poca: ara daume licencia que hora es quem vaja a armar. Totes aquelles dames ſe feren venir lo caualler, e preguaren lo molt la batalla ceſſas ab voluntat de les parts, e james lo caualler hi volgue aderir: ans ab molta ſuperbia reſpos que non faria res per elles ni perſona del mon. Apres que lo Rey ſe fon dinat a la hora aſignada, los caua-