la Reyna, e ſenya lo camp. Fet aço, e caſcu en ſon papallo, vengueren .ij. frares del orde de ſanƈt Franceſch de la obſeruança, per manament dels jutges, e tornaren a confeſſar: fet aço combreguaren ab un boci de pa, car nols darian en aquell cars lo cors de Iheſucriſt. Apres que los frares foren partits e fora de la liça, vengueren los jutges e preguaren molt al caualler qui era requeridor volgues perdonar injuries que fetes li hagueſſen, e de aço lo preguaua lo Rey e ells. Lo caualler reſpos: Senyors molt magnifichs, be podeu veure que no es ara temps ne hora que yo haja a perdonar la injuria de mon Rey e Senyor lo rey de Friſa, e del meu germa, e de aquell qui mauia criat lo rey de Apollonia, e per coſa en lo mon no dexaria mon clam e demanda, per tot lo treſor, la gloria e honor que en aqueſt mon yo pogues hauer. O caualler, digueren los jutges, poſau voſtra llibertat en poder del ſenyor Rey, e de noſaltres jutges del camp, e triarem la major part de la honor per a uos, per ço com ſou requeridor, e la offenſa es de voſtre ſenyor natural, del voſtre germa, e del Rey qui criat vos hauia: açi ſom per fer ſmena de tot. E, no tinguam tantes noues, dix lo caualler, e ab gran ſuperbia queu dix, que la batalla vull, e nom parleu de concordia, ni perdo que no pot hauer negu de mi, ſino que ab la mia cruel e tallant ſpaſa dare mort nefandiſſima a aquell mal caualler e gran traydor Tirant lo Blanch, falſificador de armes entre cauallers
