Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/257

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
243
lo Blanch.

de honor no acoſtumades portar en batalla. Com ſou tal, diguerne los jutges, que ab ſuperbia voleu vençre les batalles? no ſabeu com Lucifer ne fon lançat del cel, e perde la cadira de benauenturança de la gloria eternal, volent eſſer egual ab aquell qui lo hauia creat? Lo Senyor qui es humil e piados, ple de molta miſericordia perdona a aquells qui tant de mal li feren y en la creu lo poſaren. E hagueren fet venir un preuere ab la cuſtodia, e ab lo Corpus en la ma entra dins lo papallo, e dix li: Caualler, no ſies cruel a ton Senyor e creador, lo qual t' ha creat a ymatge e faƈtura ſua: puix ell perdona als qui mort li donaren, perdona lo que bonament perdonar deus. Lo caualler ſe agenolla com veu lo precios cors de Iheſucriſt e adoral, apres dix: Senyor, tu perdoniſt a tots aquells qui mort te donaren, yo no perdo ni vull perdonar a aquell traydor reprouat perjur de Tirant lo Blanch. Los jutges anaren al papallo hon ſtaua Tirant, e digueren li ſi volia perdonar a ſon contrari. Dix Tirant: Haueu parlat ab lo requeridor? Digueren ells que ſi. Yo parlare com a defenedor, dix Tirant: ſi lo caualler vol batalla, yo ſo açi preſt, ſi vol pau per lo ſemblant, veja ell qual li par millor e mes ſegur per a ell, que de tot ſere yo content. Los jutges vehent la bona reſpoſta de Tirant tornaren al caualler, e digueren li: Noſaltres ſom ſtats ab Tirant, e hans offert per part ſua de fer tot lo que noſaltres jutjarem, e per ço volem tornar a