preguar que poſeu aqueſts fets en noſtre poder, e ab la ajuda de noſtre Senyor la honor voſtra ſera ben ſalua. O quant me deſplau, dix lo caualler, que voleu turmentar a qui tant turmentat ſta: prou paraules haueu deſpes, e com mes ne direu, mes en va les deſpendreu. Dix lo hu dels jutges: Anem nos ne, que en aqueſt home cruel no trobariem res que de be fos. Partiren ſe los jutges mal contents del caualler: e feren tres ralles a caſcuna part e partiren lo ſol, ſegons acoſtumen de fer, perque no donas mes en la cara al hu que al altre. Fet aço los jutges pujaren en ſon cadafal, toca una trompeta e feren crida per tot los quatre cantons de la liça, no fos negu goſas parlar, toſſir, ſenyalar ſots pena de mort: e feren fer tres forques fora de la liça. Com tot aço fon fet, la trompeta toca, leuaren los papallons, e poſaren los cauallers en la primera ralla: e los quatre fels ſtauen ab lo hu, e los altres quatre ſtauen ab laltre, ab una lança que dauant a caſcu dells los tenien, los dos al un camp, los altres dos al altre: e aço 's fa per detenir los cauallers, perque no prengues mes terra lo hu que laltre, ſino que vingua a la cominal, e portenli la lança endret del ventre perque no li faça enuig en la lança o atxa, o ço que porta en les mans. Com foren en la primera ralla ſtigueren per bon ſpay, e torna a tocar la trompeta, la qual ſta al cadafal del Rey o dels jutges, e com hague tocat ſo adolorit, dix un rey darmes: Deixe los aler por far
