part e daltra, mas la determinacio lexe als bons cauallers de honor. Senyor, que dire a la ſenyoria voſtra de Tirant? en .xj. camps de liça a tota ultrança es entrat e de tots es ſtat vencedor, ſens altres que na fet qui eren armes retretes. Senyor, dix Diafebus, yo haure enujada la ſenyoria voſtra en tantes rahons que he explicat: lo ſopar es preſt, e Tirant es majordom ſta veguada. Apres lo ſopar dire a la ſenyoria voſtra lorde e fraternitat que lo ſenyor rey de Anglaterra ha ſtablit: quaſi es reſemblant al orde de la taula rodona que lo bon rey de Artus en aquell temps compli de fer. Diafebus, dix lo hermita, molt ſtich aconſolat del ſtil de voſtre gentil e auiſat parlar, e de tota la pratica que en lo ſtil de les armes ſes ſeruada, en ſpecial del famos caualler Tirant lo Blanch, qui tantes bones e virtuoſes caualleries en molt gran jouent ha fetes: e certament yom tinguera per lo mes benauenturat creſtia del mon ſi tingues un fill axi virtuos e complit de tantes bondats y en lo orde de caualleria tant ſabent, e ſi ell viu poran dir ſera lo ſegon monarca. Acabant lo hermita les derreres paraules vingue Tirant ab molta humilitat al pare hermita, e ab genoll en terra li dix: Merexedor de molt mes honor, ſi a la ſenyoria voſtra era plaſent de acceptar un petit ſopar de aqueſts mos ſenyors que açi ſon e germans meus, molta ſeria la gracia que la ſenyoria voſtra nos faria a ells e a mi. Lo virtuos ſenyor, pratich en tota gentileſa, ab
