cara molt affable ſe leua e dix: Per be que a mi no ſia donat aço de fer, yo per contemplacio e amor de voſaltres ho fare. E tots enſemps anarem apres de la lucida font, hon trobarem moltes taules parades, e aſſeguts, donada la benediccio per lo pare hermita, forem ſeruits de viandes ſingulars e en tanta abundancia com ſi propiament foſſem dins una gran ciutat, per ço com Tirant hi hauia ſabut prouehir. Aquella nit paſſarem ab molt gran plaer parlant de moltes caualleries que en les honrades feſtes eren ſtades fetes, les quals ſi totes hauia de recitar no baſtarien .x. mans de paper. Empero lo dia ſeguent com lo hermita fon deuallat de la ſua cetla que hauia acabat de dir ſes hores, Tirant ab los altres ixqueren li al encontre, e tots li feren gran reuerencia de genoll fehent li molta honor: e ell molt gracioſament los regracia la molta honor que tots li fehien. Aſſeguerenſe en la vert e floria praderia axi com fer hauiem ocoſtumat: e lo hermita los torna ab amor gran a preguar, que ell pogues ſaber com era ſtada instituhida aquella fraternitat que per lo Rey, ſon ſenyor, ara nouament era ſtada feta. Entre tots los cauallers foren fetes moltes corteſies qual de tots parlaria, e de tots foren dades les veus a Tirant: empero ell no volgue parlar, ſino que pregua a Diafebus que puix hauia dit lo principi que tambe digues la fi: e Tirant leuas e anaſſen per dar orde de hauer les coſes que tenien a ſeruir al pare hermita. Lo vir-
