tuos Diafebus ſe leua lo bonet del cap, e feu principi a tal parlar:
A era paſſat lany e lo dia, e les feſtes eren complides de ſolemniſar, com la mageſtat del ſenyor Rey trames a preguar a tots los ſtats ques volgueſſen eſperar alguns dies, per ço com la mageſtat ſua volia fer publicar una fraternitat, la qual nouament hauia inſtituida, de .xxvj. cauallers ſens que negu no fos reproche, e tots de bon grat foren contents de aturar. E la cauſa e principi de aqueſta fraternitat, ſenyor, es ſtada aqueſta ab tota veritat, ſegons yo e aqueſts cauallers que açi ſon hauem hoida recitar per boca del ſenyor Rey mateix. Com un dia de ſolaç ques fehien moltes dances, e lo Rey hauent dançat reſta per repoſar al cap de la ſala, e la Reyna reſta al altre cap ab les ſues donzelles, e los cauallers dançauen ab les dames, fon ſort que una donzella dançant ab un caualler aplegua fins en aquella part hon lo Rey era, e al voltar que la donzella feu, caygueli la liguacama de la calça, e al parer de tots deuia eſſer de la ſineſtra cama, e era de cimolça. Los cauallers qui prop lo Rey eren, veren la liguacama que li era cayguda
