en terra. La donzella aqueſta ſe nomenaua Madreſilua: e no penſeu, ſenyor, que aqueſta fos mes bella que altra, ni res de tot lo que moſtraua fos gentil: moſtra una poca de parençeria, es un poch deſenbolta en lo dançar y en lo parlar, e canta rahonablement, empero, ſenyor, trobar ſien deſtes .ccc. mes belles e mes agraciades que aqueſta: mas lo apetit e voluntat dels homens ſon repartits en moltes maneres. Un caualler de aquells qui ſtauen prop del Rey li dix: Madre Silua, les armes de voſtra cama haueu perdudes, par me que hajau tengut mal patje que no les vos ha ſabudes liguar. Ella un poch vergonyoſa dexas de dançar e torna per cobrar la, e un altre caualler ſon mes preſt que no ella e preſla. Lo Rey qui veu la liguacama en poder del caualler, preſtament lo crida, e dixli que lay liguas en la cama ſobre la calça a la part ſineſtra, deuall lo genoll. Aqueſta liguacama ha portat lo Rey paſſats .iiij. meſos, e ja mes la Reyna li dix res: e com lo Rey mes ſe abillaua de millor voluntat la portaua a viſta de tot lo mon. E no fon negu en tot aquell temps tingues atreuiment de dirloy ſino un criat del Rey qui era molt afauorit, qui veu que maſſa duraua, e un dia que ſtaua ſol ab ell li dix: Senyor, ſi la magestat voſtra ſabia lo que yo ſe, e la murmuracio de tots los ſtrangers, e del voſtre regne mateix, e de la Reyna e de totes les dones de honor. Que pot eſſer? dix lo Rey, digueſmo preſtament. Senyor, yous ho dire:
