que tots ſtan admirats de una tan gran nouitat com voſtra alteſa ha volgut fer de una minima e dejeƈta donzella e de baxa condicio, entre les altres molt poch ſtimada, que la alteſa voſtra ne porte ſenyal en la perſona voſtra, a viſta de tot lo mon tan lonch temps: ja baſtaria que fos Reyna o Emperadriu per fer tanta mencio della: e com, Senyor, no trobara voſtra alteſa en aqueſt voſtre regne donzelles de major auƈtoritat en linatge y en bellea, en gracia y en ſaber e complides de moltes mes virtuts? e les mans dels Reys qui ſon molt largues que aplegan lla hon volen. Dix lo Rey: Donchs la Reyna ſta de aço mal contenta e los ſtrangers e los del meu regne ne ſtan admirats? dix tals paraules en frances: Puni ſoyt qui mal hi penſe. Ara yo promet a Deu, dix lo Rey, que yo inſtituire e fare ſobre aqueſt fet un orde de caualleria, que tant com lo mon durara ſera en recordacio aqueſta fraternitat e orde que yo fare: e en aquell punt ſe feu deſliguar la cimolça que no la volgue mes portar ab molta malencolia que li reſta, empero no feu demoſtracio alguna. Apres, ſenyor, complit de fer les feſtes axi com dit he a la ſenyoria voſtra, feu la ſeguent ordinacio: Primerament fos feta una capella ſots inuocacio del benauenturat ſenyor ſanƈt Jordi, dins un caſtell quis nomena Ondiſor, ab una gentil vila quey ha: la qual capella fos feta a manera de cor de ſgleſia de moneſtir de frares, e al entrant de la capella a man dreta foſſen fetes dures cadires, e a la
| 17 |
