Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/283

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
269
lo Blanch.

donat lo ſeu. Molt reſte content de tot lo que la gentileſa voſtra m' ha dit, dix lo hermita: lo orde de la Garrotera me plau molt, per que es ſtat conſtituit ab virtuoſes leys de caualleria, e de tan gran dignitat james no le viſt, ne hoit dir, e es molt conforme a ma voluntat e lo ſperit meu ſen alegra. Digaume, caualler virtuos, no es coſa de gran admiracio lo collar que han trobat en poder de un ſaluatge animal de tan gran diſcurs de temps, e de totes les coſes per la virtut voſtra a mi dites, axi de les feſtes com de les armes? tant com ſo ſtat en aqueſt miſerable de mon no les hoi ja mes dir que ab tan gran triumpho ſien eſtades ſolemniſades. Aqueſtes e ſemblants paraules lo hermita rahonaua com vengue Tirant e dix: Pare e ſenyor, voſtra merce façam gracia de venir prop de la lucida font per pendre ab noſaltres una poca de refeƈtio, e atorgaunos gracia que puguam aturar açi .iiij. o .v. dies per fer companya a voſtra ſanƈtedat. E lo hermita fon molt content, e aturaren ab ell paſſats .x. dies: en aqueſts dies parlaren de molts aƈtes virtuoſos de armes, e de molts bons conſells que lo hermita los dona. Al temps de la partida Tirant hauent viſt que lo pare hermita no menjaua ſino herbes e beuia aygua, mogut de amor e caritat feu portar moltes viandes e totes coſes neceſſaries per a la humanal vida, axi com ſi tingues a fornir un caſtell que ſpera eſſer aſetjat de enemichs: e caſcun dia lo ho hauien a fer menjar ab molts