Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/29

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


car per la voftra molta virtut ious ame de fobiraa amor, e grandíffima es la pea e dolor que la mia anima fent com pes en la voftra abcecia; pero la gran fperanta que tinc me fa aconortar, havent notícia de voftres virtuofes obres, que io cret q ab amor e paciencia pendreu la mia partida, e, Déu volet, lo meu viatge, migançat les vostres preguaries, pftament ferà complit e faugmetara la voftra alegria. Jo us deise fenyora de tot quant he beus prech q tingau p recomanats lo fill, los fervidors, vaffalls e la cafa; e veus aci una part de l'anell que jo he fet fer; pebvos carament quel tingau en loch de la mia pfona e ql guardeu fins a la mia tornada. Oh trifta de mi! -dix la adolorida Comteffa-. ¿E fera veritat, fenyor, la vorfta partida que façau fens mi? Almenys feume grácia que jo vaia ab vós p que us pugua fervir, car més ftime la mort que viure fens voftra fenyoria; e li lo contrari feu, lo iorn que finare los meus deres dies no fentire maior dolor de la q ara fent; e a tot mon feny defige fetiffeu la ftrema pea que lo meu adolorit cors fofte, cos pes en en la abfencia voftra. Digau me, fenyor, es aqueft lo goig e confolacio que yo fperava de voftra fenyoria? Aqueft es lo conort d amor e fe coniugal que yo tenia en vós? O mifera de mi! Hon es lamia grandiffima esperanfa, q yo tenita, que lo reftant de ma vida aturas la fenyoria vra ab mi? E no havia pu durat lo meu adolorit viduatge? O