Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/290

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
276
Tirant

lo que de mi deſijau, e yo volent guardar la honor e fama que deu reſplandir en les dones de honor no he volgut james admetre les voſtres preguaries, ara, perque tals treballs ne la amor quem portau ſia ſens premi, nim tingau per ingrata, vos vull premiar de dues coſes: la primera es, que ſo contenta de ſeruiruos de tot lo que a mi ſia poſſible per lo molt merexer voſtre: la ſegona, vos he fet venir en tal dia perque la neceſſitat ho requir, per manifeſtaruos la dolor inextimable que la mia anima ſent, que freda ſuor corre per lo meu cors dun terrible ſpant que tinch dauant los meus ulls, e aço per cauſa del gran perdiment del meſtre de Rodes e de tota la religio, e apres de tot lo poble de aqueſta ciutat, e no donantuos mes ſpay ſino fins a dema quel ſermo ſia acabat, que tota la voſtra religio ſera perduda. Senyora de molta eſtima, dix lo caualler, molta gloria es per a mi que de tan poca ſeruitut queus he feta obtingua tan gran premi com es de acceptarme per ſeruidor, la qual gracia eſtime mes que ſi m' hagueſſen fet monarcha del mon: e ſupplique a la voſtra gentilea volerme manifeſtar tal cars, per que per mija meu pugua eſſer reſtaurada la noſtra religio, e no placia a la virtut diuina ques ſegueixca un tant gran dan: e beſant vos las mans vos ſupplique que haja de vos alguna doƈtrina per que veja ſi en aqueſt fet algun remey ſi pora dar, car ſobre totes les dones de honor deueu eſſer exalçada, e per ma part vos offrir, en-