cara que ja ſia tot voſtre, la perſona e los bens e honor. Molt reſta contenta la agraciada ſenyora de les paraules del caualler, e recitali larguament tot lo que lo eſcriua li hauia dit. Com lo caualler hoi ſemblants paraules recitar, ſtigue molt admirat penſant en la gracia que la diuina Prouidencia li hauia fet en ferli reuelar un tan gran ſecret, e dona dels genolls en la dura terra per voler beſar los peus e les mans a la virtuoſa ſenyora, e ella nou comporta, e prenguel del braç e alçal de terra e abraçal e beſal de amor virtuoſa. Lo caualler, per la neceſſitat gran que lo cars requeria de auiſarne lo Meſtre perque hagues temps de proueir en los remeys, pres gracios comiat de la gentil dama. La nit era ja eſcura, e lo caſtell tancat: no tement los perills que ſeguir lin pogueſſen fon a la porta del caſtell e toca grans colps. Los cauallers que fehien la guayta alt en la muralla del caſtell demanaren qui era lo qui de tan gran preſſa tocaua. E lo caualler nomenaſſe Simo de Far, que li obriſſen. Digueren los de la guayta: Veſten maluat, no ſabs los perills e dans quet ſtan eſtojats ſi lo ſenyor Meſtre ſab que en aqueſta hora tu eſt fora del caſtell, tornaten e per lo mati poras entrar a ton plaer. Yo ſo ben cert de tot lo que voſaltres me dieu, dix Simo de Far, mas a mi coue en tot cars del mon de entrar eſta nit dins lo caſtell, perque us prech molt afeƈtuoſament que digau al ſenyor Meſtre quem faça obrir, car no tem, ni vull tembre negun perill
