viſt en mon temps ſino hagueſſen oberta la porta del caſtell a la hora de la mija nit lo caſtell de ſanƈt Pere ſe perdia, per la gran multitut de turchs quey vengueren a hora incogitada, e hora per hora lo Meſtre, que Deus haja, lo ſocorregue, e lo caſtell fon deliurat dels enemichs. Lo Meſtre per les paraules del antich caualler fon content que li obriſſen, e mana que les portes foſſen ben guardades e la muralla, e ferenlo entrar, lo qual venia ab la cara molt alterada. Com lo Meſtre lo veu dauant ſi, li dix: O mal frare e pijor caualler, no tement Deu ni lo orde en que eſt poſat, que en les hores indiſpoſtes e no honeſtes per a frares de religio eſſer fora del caſtell? yot date la penitencia que eſt merexedor. Veniu voſaltres miniſtres de la juſticia e poſaulo en lo carçre, e no li doneu a menjar ſino .iiij. onçes de pa e .ij. daygua. La ſenyoria voſtra, dix lo caualler, no ha acoſtumat de condemnar a negu ſens que no ſia hoit, e ſi la raho que dare de mi no baſta a rembre la pena, yo vull rebre ab paciencia la pena doblada. Dix lo Meſtre: Not vull hoir ſino que mane que lo manament meu ſia executat. O ſenyor, dix lo caualler, e axi ſere yo vilment traƈtat que nom volgueu hoir? yom pens que no paſſaran .xxiiij. hores que la ſenyoria voſtra me volria hauer hoit e hauerme donat la millor comanda de tota la religio, car nous hi va ſino la vida, la dignitat, e ques perda tota la religio. Apres, ſi lo que yo dire no es veritat, no vull al-
