tra menys pena ſino quem façau lançar dins mar ab una mola al coll, e yo vull morir martir per mantenir la noſtra religio. Lo Meſtre qui veu que lo caualler tant ſe juſtificaua, mana quel lexaſſen, e dix: Ara veurem que ſabras dir. Senyor, dix lo caualler, no es coſa que a dir faça en publich. Lo Meſtre feu apartar tota la gent, e lo caualler feu principi a tal parlar:
Enyor, per la inmenſa e diuina clemencia e bondat de noſtre ſenyor Deu es ſtada feta a la noſtra religio la major gracia que james fes a negu, car dema la ſenyoria voſtra fora mort e tots noſaltres, e deſtrohit tot lo noſtre orde, la ciutat e tot lo poble robat, dones e donzelles deſonrades, e tot poſat en total deſtruccio: e per ço ſenyor, ſo yo vengut a tal hora per informarme be de aqueſt fet, no tement negun perill per ſaluar la vida de la ſenyoria voſtra e de tots los frares de la religio: e ſi de tal coſa punicio mereixch, yo la comportare ab molta paciencia, car mes ſtime morir que ſi la Religio ſe hauia de perdre. Prech te fill, dix lo Meſtre, quem digues la forma, ni com ſe deuia fer, car yot promet a fe de religios que la pena que deuies hauer ſe
