prop los ſtan. E ans que la ſenyoria voſtra ne hagues ſentiment fora preſa la mitat del caſtell, e de mort o de pres no podieu eſſer eſtalui, e tots noſaltres ab vos enſemps. Puix axi es, dix lo Meſtre, anem ſecretament a la cambra de les armes e veurem primer ſi es veritat de les balleſtes. E trobaren que de .v. centes balleſtes en ſus quey hauia non trobaren ſino tres que tingueſſen nous ſino de ſabo o de formatge. Lo Meſtre en aquell punt ſtigue eſbalahit, e conegue que lo caualler li hauia dita veritat, e preſtament feu ajuſtar conſell de cauallers, e feu pendre los dos frares genoueſos, e lo Meſtre volentlos fer turmentar, atorguaren com tenia de morir lo Meſtre e tota la religio ſens merce neguna. Prenguerenlos e lançarenlos en un ſol de torre, hon hauia moltes ſerps e eſcurçons e altres vils animals. En tota la nit negu no dormi, ans ſecretament doblaren les guaytes, e triaren .l. cauallers jouens e diſpoſts per dar recapte als que vendrien, e tots los altres ſe armaren perque ſi hauien meſter ſocors quels pogueſſen ajudar. Al mati com hagueren obertes les portes los genoueſos començaren a venir de dos en dos, e venien demoſtrant que dehien hores, e hauien a paſſar .iij. portes: la primera era tota oberta, ab dos porters que la guardauen. A les altres portes no podien entrar ſino per la portelleta poca, e com eren dins lo gran pati, dauant la ſgleſia, ſtauen alli los .l. cauallers ben armats quils prenien, els deſarmauen, e ſens
