tocar de peu en terra los lançauen en citges fondes uns ſobre altres, e encara que cridaſſen nou podien hoir los de fora. De aqueſta ventura moriren .Mccclxxv. genoueſos aquell dia, e ſi mes ni foſſen entrats mes ni foren morts. Lo capita que ſtaua defora, veu que tants genoueſos eren entrats e que non exia negu, preſtament ſe reculli en les naus. Lo Meſtre que veu que mes gent no entraua, feu exir fora del caſtell la major part dels cauallers e manals que tants com ne trobaſſen quels prengueſſen, e en aquella jornada fon feta gran deſtruccio dels genoueſos. Lo capita, de continent que fon recollit, feu recollir tota la ſua gent e feu dar vela a les naus, fahent la via de Barut, perque ſabien que lo Solda era aqui. Lo capita fon dauant ell e recitali tot lo fet que li era ſeguit en Rodes. Hagueren conſell entre ells, a inſtancia e requeſta dels genoueſos, e fon concordat per tots que lo Solda en perſona paſſas en la ylla de Rodes ab lo major poder que pogues: que en les dues naus porien paſſar en dos o en tres viatges. Lo Solda feu poſar en orde .xxv. milia mamellucs e trameſlos en la dita ylla. Com les naus tornaren, paſſa lo Solda ab .xxxiij. milia moros. Les naus anauen e venien, que paſſats .cl. milia combatents ſe trobaren dins la ylla, e com la hagueren tota deſtrohida, de un cap fins al altre, poſaren lo ſiti ſobre la ciutat, e les naus guardauen lo port perque noy entras vitualles: e caſcun dia dauen .iij. combats al caſtell, hu per lo
