mati, altre al mig jorn e laltre ans del ſol poſt. E los de dins defenienſe molt virilment com cauallers, empero eſtauen ab congoxa perquels fallien les vitualles, e vengueren ab gran neceſſitat que hauien de menjar los caualls, los gats, fins a les rates. Lo Meſtre vehenſe en tan gran neceſſitat, trames per tots los mariners, e preguals molt que doneſſen orde que un berganti pogues paſſar entre les naus. Preſtament los mariners forniren lo berganti de totes coſes neceſſaries. Lo Meſtre feu letres al Papa, al Emperador e a tots los Reys e Princeps de creſtians, notificantlos la grandiſſima neceſſitat en que era poſat, preguantlos quel volgueſſen ſubuenir. Parti lo berganti una nit que plouia e fehia molt gran foſca, paſſaren que no foren gens ſentits, e per ſon diſcurs donaren les letres. E caſcun Princep los fehia bona reſpoſta, empero la ajuda era molt tarda. E aqueſtes letres eren vengudes al rey de França qui proferi molt e feu poch. Totes aqueſtes rahons que dites he, recitaren los cauallers qui de la cort del rey de França eren venguts al duch de Bretanya. E lo Duch moſtraua dolres molt del Meſtre e de la religio, dient alli preſents tots, moltes virtuoſes paraules, entre les quals en ſpecial dix: que trametria embaxadors al rey de França, que ſi ell volia trametre ſocors al gran Meſtre de Rodes, e li ſeria plaſent que ell hi anas per capita, ho faria de molt bona voluntat, hey deſpendria de ço del ſeu .cc. milia ſcuts. Lendema per lo
