arribaren a la ciutat de Liſbona. Lo rey de Portogal com ſabe que Phelip fill del rey de França venia en aquella nau, trames li un caualler preguantlo gracioſament li fos plaſent de exir en terra, per ço com venia enujat de la mar: e Phelip li trames a dir que per la ſua amor era molt content. Tirant e Phelip ſe abillaren molt be, e ben acompanyats de molts cauallers e gentils homens que Tirant portaua, tots ben abillats e ab cadenes dor, ixqueren de la nau e feren la via deuers lo palau. Lo Rey com veu a Phelip abraçal e feu li molta honor, e a tots los altres: e aturaren en la cort del Rey .x. dies. Com ſen volgueren anar, lo Rey los feu molt ben fornir la nau de totes les coſes neceſſaries en molt gran abundancia. E de alli Tirant trames un gentilom ſeu ab letres al rey de França, recitant li la veritat de ſon fill. Com lo rey de França ſabe que ab tan bona companya ſon fill anaua ne fon molt content, en ſpecial la Reyna que tant de temps hauia paſſat que non hauia pogut ſaber res, ans penſauen que fos mort o ques fos poſat en algun moneſtir. Phelip pres comiat del rey de Portogal, e la nau feu vela e vingue al cap de ſanƈt Vicent per paſſar lo eſtret de Gibaltar, e alli trobaren moltes fuſtes de moros. Com veren la nau totes les fuſtes ſe poſaren en orde de pendrela, e donarenli un gran combat que dura mig dia, hon hi mori molta gent duna part e daltra. Com la gent de Tirant hagueren refreſcat, tornaren altra
| 19 |
