uen oli, e ab la pegunta bullent dauen de gran paſſions als moros, de quels fon forçat de apartarſe de la nau. Empero tot lo eſtret de Gibaltar paſſaren combatent nit e dia, e tantes foren les bombardes, darts e paſſadors que les veles tenien clauades ab lo arbre de la nau, que volgueren acalar la entena apres que los moros los hagueren lexat e no pogueren, e eren ya molt prop de terra, e certament la nau anaua a dar a traues prop de la ciutat de Gibaltar, mas los mariners foren tan bons que preſtament giraren la nau e alçaren les veles, e ixqueren del eſtret e entraren en la gran mar. E en aqueſt combats foren nafrats Phelip e Tirant e molts altres. Anaren en una illa deſpoblada prop terra de moros, e aqui curaren de les nafres, e adobaren la nau lo millor que pogueren, e nauegaren per la coſta de Barberia, hon hagueren molts combats ab fuſtes de genoueſos e de moros, fins que foren prop de Tuniç. Aqui acordaren de anar a la ylla de Cicilia per carregar de forment, e feren vela al port de Palerm, hon era lo Rey e la Reyna, e dos fills que tenia, e una filla de ineſtimable bellea que hauia nom Ricomana, donzella molt ſabuda e de moltes virtuts complida. E ſtant la nau dins lo port e volent pendre vitualles, que freturoſos ne ſtauen, feren exir en terra al eſcriua, e .v. o .vj. ab ell, ab manament que no digueſſen res de Phelip ni de Tirant, ſino que era una nau que era partida de Ponent e anaua en Alexandria ab al-
