guns pelegrins que anauen al ſanƈt Sepulcre. Com lo Rey ſabe que del Ponent venien, per ſaber noues de aquella terra, trames a manar lo ſcriua de la nau e tots los altres vengueſſen dauant la ſenyoria ſua, e fon los forçat de fer ho. E recitant dauant lo Rey los combats grans que en lo eſtret de Gibaltar hauien haguts ab moros e ab genoueſos, no recordantſe en aquell cars del manament que Tirant los hauia fet, digueren com alli venia Phelip fill del rey de França en companyia de Tirant lo Blanch. Com lo Rey ſabe que Phelip era en aquella nau, feu fer un gran pont de fuſta de la terra fins a la nau tot cubert de draps de raç, e lo Rey per fer li honor entra dins la nau ab dos fills que tenia, e pregua molt a Phelip e a Tirant que ixqueſſen en terra, e repoſaſſen alli alguns dies per la gran congoxa de la mar que paſſat hauien, e dels combats dels moros. Phelip e Tirant lin feren infinides gracies, e digueren que per contentar lo hirien ab ſa ſenyoria. Lo Rey los trague en la ciutat e feu los molt be apoſentar e ſeruir de molt bones viandes e de altres coſes pertanyents per a homens qui hixen de mar. Empero Phelip, per conſell de Tirant, dix al Rey que no aturaria en ſa poſada fins que hagues viſta a la Reyna, e lo Rey ne fon molt content. Com foren alt en lo palau, la Reyna los rebe ab cara molt affable, e ſa filla la Infanta: e tornats en ſa poſada trobarenla ſegons fill del Rey era merexedor. Apres, caſcun dia a la miſſa
