e apres dinar eren ab lo Rey, e en ſpecial ab la Infanta, la qual moſtraua tanta affabilitat als ſtrangers que anauen e venien, que per tot lo mon ſe parlaua de la ſua molta virtut. E praticant caſcun dia en la cort del Rey e ab la Infanta, Phelip ſe enamora molt de ella, e ella per ſemblant dell: empero Phelip era tan vergonyos com era dauant ella, que eſcaſſament goſaua parlar, e com ella lo poſaua en rahons, e ells e algunes noy ſabia reſpondre, Tirant preſtament reſponia per ell, e dehia a la Infanta: O ſenyora, quina coſa es amor: aqueſt Phelip com ſom a la poſada o fora de aci, james la ſua boca ſe canſa en dir lahors e bens e virtuts de la ſenyoria voſtra, e com vos es preſent ab gran treball pot parlar de ſobres de amor. Certament vos dich que ſi yo fos dona, e trobas algu ab aqueſta gentil calitat, e conegues en ell eſſer home diſpoſt e de antich linatge, yo dexaria de amar a tots los altres e amaria un tal com aqueſt. Ay Tirant, dix la Infanta, vos be dieu, empero ſi naturalment li ve de eſſer groſſer de la propia natura, quin plaer, quina conſolacio pot eſſer a una donzella que tot hom ſe rigua dell, e li donen ſus y mat en la darrera caſa? per amor de mi nom digau tal raho, car per mon delit volria home qui fos entes, e comportaria ans en ſtat y en linatge e que no fos groſſer, ni auar. Senyora, dix Tirant, natural raho dieu, empero aqueſt no ſeu en aqueix banch que vos dieu: aqueſt es joue e de pochs dies e vell de ſeny, li-
