Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/308

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
294
Tirant

beral, animos mes que tot altre, molt affable e gracios en totes coſes, en la nit ſe leua e nom lexa repoſar com volria, la nit li par un any, lo dia li es delitos, ſi plaer li vull fer no hauem a parlar ſino de la ſenyoria voſtra, ſi aço no es amor, digaume que ſeria? Senyora, amau a quius ama: e de tot cert aqueſt es fill de Rey, ab vos egual, qui us ama mes que a la ſua vida, e ſi no parla tant com la ſenyoria voſtra volria, per millor lon deurieu tenir: guardauvos, ſenyora, de aquells homens qui ab gran audacia e ab atreuiment goſen requerir a dona o a donzella, e tal amor com aqueſta no es gens bona, car amor que preſt es venguda mes preſt es perduda: e tals com aqueſts ſon dits homens coſſaris qui van a roba de tot hom. Daume, vos ſenyora, home qui ab gran temor e vergonya ve dauant ſa ſenyora, e eſcaſſament li pot exir la paraula de la boca, e ab les mans plenes de temor diu lo que vol dir. Tirant, dix la Infanta, per la molta amiſtat que vos teniu al Phelip feu be de aſeurel en la cadira de honor: ab lo noble orde de caualleria que teniu, vos no porieu dir ſino lo be que de vos ſe pertany, e per ço us ne tinch per millor. Mas no penſeu ſia dona que cregua de lauger, ans ſi res hauia de eſſer hi volria poſar les mans fins als colzes en ſentir e ſaber la ſua pratica, ſtat e condicio quina es, e ſi ſeria per dar conſolacio a la mia anima en aqueſt mon: empero ſi los meus ulls contents ſon de la viſta dell, lo meu cor ſe com-