molt content com hauien pres lo ginet. Aquella nit tots los moros ſe atendaren prop de una ribera daygua. Per lo mati Tirant hohi miſſa, e poſa en punt lo ginet ab ſella de la guiſa, e pres una ballesta de aquelles ques paren a cauall ab una gafa, e moltes ſagetes ab herba e poſales en la correja, e pres una lança curta en la ma, e tot ſol ixque de la ciutat, e ana per mirar los moros ſi eren partits de alli hon hauien alleujat aquella nit, e puja en un mont e veu que tots los moros ſen anauen de preſſa la via de la mar: e mira a totes parts e veu venir per lo cami hon los moros anauen, gran troç atras, una adzembla carreguada, ab .xviij. moros qui la acompanyauen, e erenſe aturats atras per ço com era cayguda en un fanch. Com Tirant los veu tan luny dels altres, e que los primers nols podien veure per cauſa de una poca montanya quen mig los ſtaua, ferma de ſperons e feu la llur via e conegue que eren moros, e veu que negu dells no portaua balleſta, ſino que tots portauen lançes e ſpaſes. No pot eſſer menys, dix Tirant, que yo non mate algu de aqueſts perros de moros: e fica la lança que portaua en terra, pres la balleſta e poſay una ſageta ab herba, e acoſtas tant als moros quels podia be tirar, e tira a un moro e feril en lo coſtat que no ana .xxx. paſſos que en terra caygue mort. Tirant ferma dels ſperons, lunyas un poch e torna a parar la balleſta, poſay una altra ſageta e torna deuers ells, e tira a un altre
