moro e mori preſtament. Tots los moros ſe remeteren a ell, feri dels ſperons e nol podien aconſeguir: per aqueſt orde mes per terra .viij. moros, entre morts e mal nafrats, e los altres no curauen ſino de cuytar cami, e ſi Tirant hagues tengudes tantes ſagetes per aquell orde tots los haguera morts, encara que foſſen ſtats cent. Acoſtas als qui eren reſtats e dixlos ques donaſſen a preſo: e ells deliberaren que mes los valia eſſer catius que no morir, puix vehien que no tenien defenſio, ni ſperauen ſocors. Fet llur acort digueren que eren contents de donarse. Dix Tirant: Dexau totes les armes aqui. Com les hagueren dexades feulos tornar atras e lunyar de les armes bon troç, e ell poſas en mig dels moros e de les armes, e feu pendre una corda e dix al hu de aquells que liguas a tots los altres les mans detras e alt en los brahons, e ſi tuls ligues be, que negu nos pugua ſoltar, jot promet de ſerte franch e poſarte en ſegur lla hon es lo Solda ab tota la ſua gent. Lo moro per hauer libertat liguals molt be: e prengueren la adzembla, que era carreguada de moneda e de joyes de molta valua, e tiraren la via de la ciutat. Tirant entra ab la ſua preſa per la ciutat, e troba lo Meſtre en la plaça, ab molts cauallers del orde quil ſtauen ſperant per a dinar, e com lo Meſtre lo veu venir tot ſol ab .x. preſoners, ſtigue lo mes admirat home del mon, e tots los altres, de les grans caualleries que Tirant fehia. Apres que foren dinats, Tirant feu
