any e laltre ans que de açi yo ixqua, o noſtre Senyor per la ſua inmenſa bondat hi hauria a fer miracle. Ans que paſſe mija hora, dix lo Philoſoph, ſereu en libertat, e ſi aqueſt punt paſſa no exireu de voſtra vida. Lo caualler ſtigue molt ſmayat e en gran penſament del que ohi dir al Philoſoph, e ſtant en aqueſtes rahons lo alguatzir entra en la preſo e trague lo caualler. Seguis apres que un gentilom ſabe que lo Rey fehia cercar caualls per comprar per a trametre al Emperador de Coſtantinoble, e aqueſt gentilom tenia lo mes bell cauall qui fos en tota la ylla de Cicilia, delibera de portarloy. Com lo Rey lo veu ſtigue admirat de la gran bellea, car era molt gran, e molt ben fet, e molt lauger, e era de .iiij. anys, ſens que en ell nos trobaua defalt ſino hu qui era molt gran: que portaua les orelles caygudes. Certament, dix lo Rey, mil ducats de or valia aqueſt cauall ſi no tingues tan gran defalt. E no era negu ſabes ni pogues coneixer quina era la cauſa de aquell tan gran defalliment. Dix lo caualler qui era ſtat pres: Senyor, ſi la alteſa voſtra tramet per lo Philoſoph qui ſta en preſo ell ho conexera, car en aquell temps que yo ſtigui pres ab ell me dix coſes ſingulars, em dix que ſi dins mija hora no exia de la preſo que de ma vida non tenia de exir, e de moltes altres coſes de tot me dix veritat. Lo Rey mana al alguatzir que preſtament li portas lo Philoſoph. Com fon dauant lo Rey li demana lo Rey quina era la cauſa
