de aquell cauall tan bell com portaua axi les orelles caygudes. Dix lo Philoſoph: Senyor, natural raho hi baſta, per ço com aqueſt cauall ha mamat let de ſomera, e per quant les ſomeres tenen les orelles caygudes, lo cauall ha pres de la dida lo ſeu natural. Sanƈta Maria, ſenyora, dix lo Rey, e ſi, es veritat lo que diu aqueſt Philoſoph. Trames per lo gentilom de qui era lo cauall, e demanali quina let hauia mamat, puix no li ſabia dir lo defalt de les orelles. Senyor, dix aqueſt, com aqueſt cauall naixque, era tan gran e tan gros que la egua nol podia parir, e hagueren la obrir ab un rahor perque pogues exir, e la egua mori, e yo tenia una ſomera parida e fiulo criar a la ſomera, e axi ſes criat en caſa fins ara en la edat que la ſenyoria voſtra lo veu. Gran es lo ſaber de aqueſt home, dix lo Rey, e mana quel tornaſſen en la preſo, e demana quant pa li dauen a menjar. Senyor, dix lo majordom, .iiij. onces, axi com voſtra ſenyoria mana. Dix lauors lo Rey: Donenlin altres quatre que ſien huyt, e axi fon fet. Era vengut alli un lapidari de la gran ciutat de Domas e de Alcayre qui portaua moltes joyes per a vendre, en eſpecial portaua un balaix molt gran e fi, del qual demanaua ſexanta milia ducats, e lo Rey lin daua .xxx. milia, e nos podien concordar. Lo Rey lo deſijaua molt hauer, per ço com era tan ſingular e tan gran peça com james fos ſtada viſta en lo mon, ni los qui ſon engaſtats en Sanƈt March de Venecia, ni los que
| 23 |
