animo de voſtra celcitut, ſenyora, ha pogut conexer yo ab quanta affeccio e ſolicitut he treballat en daruos tal companyia, que enſemps honor e delit aconſeguiſſeu, per be que moltes veguades haja conegut que la alteſa voſtra ſtaua enujada e mal contenta de mi per yo manifeſtar les perfeccions de Phelip, penſant feruos ne ſeruir, e eſtich molt content com la celcitut voſtra ha coneguda la veritat e es fora de totes les paſſades errors e reduhida a la bona part, per hon ſe hauia de moſtrar la voſtra gran diſcrecio, perque ara de continent men vaig a parlar ab lo ſenyor Rey per darhi preſta concluſio. Tirant pres licencia de la Infanta e anaſen al Rey, e dixli les ſeguents paraules: La congoixa gran que veig paſſar als embaxadors de França ſobre aqueſt matrimoni, me fa venir a voſtra majeſtat a ſupplicar que puix lo haueu atorguat que ſi done compliment, o doneu licencia als embaxadors que ſen puguen tornar a llur ſenyor: e ſi la alteſa voſtra nou pendra en enuig que yo parle ab la ſenyora Infanta de part de voſtra alteſa, yo crech que ab lo diuinal auxili e ab les naturals rahons que yo li ſabre dir, me pens que ella ſe inclinara a fer tot lo que la majeſtat voſtra volra ne manara. Si Deu me done conſolacio en la anima y en lo cors, dix lo Rey, yo ſere molt content ques faça, e us prech que vos hi vullau anar a preguarlan per part mia e voſtra. Tirant ſe parti del Rey e torna a la Infanta e trobala ques ligaua, e recitali lo parla-
