ment que hauia tengut ab lo Rey. Dix la Infanta: Tirant, ſenyor, yo confie molt en la voſtra gran noblea e virtut, perque yo poſe tot aqueſt fet en voſtre poder, e tot lo que vos fareu you tindre per fet, e ſi ara voleu ques faça tan be mi fermare de bon grat. Tirant vehent la diſpoſicio, veu a Phelip qui ſtaua a la porta eſperant de acompanyar a la Infanta a miſſa, supplica a la Infanta que fes anar de alli les donzelles per ço com dauant Phelip li volia dir altres coſes. La Infanta mana a les donzelles que ſen anaſſen a ligar: e elles foren totes admirades com la Infanta tan domeſticament parlaua ab Tirant. Com veu Tirant que totes les donzelles ſen foren anades, obri la porta de la cambra e feu entrar a Phelip. Senyora, dix Tirant, veus açi a Phelip lo qual te mes deſig e voluntat de ſeruir la ſenyoria voſtra que a totes les Princeſes del mon: perque ſupplich a la merce voſtra, agenollat axi com ſtich, de volerlo beſar en ſenyal de fe. Ay Tirant, dix la Infanta, yo preguare a Deu que voſtra boca peccadora no vingua a pa exut, aqueſtes ſon les rahons quem volieu dir? la voſtra cara manifeſta lo que te al cor, com lo ſenyor Rey mon pare mo manara you fare. E Tirant ſigna a Phelip, e aquell preſtament la pres en los braços, e portala en un lit de repos quey hauia, e beſala cinch o .vi. voltes. Dix la Infanta: Tirant, no confiaua yo tan poch de vos, quem haueu fet fer? yous tenia en compte de un germa, e haueume poſada
